Resultats de la cerca frase exacta: 25
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
cultura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cultiu. 2 instrucció, civilització. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
cultiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conreu conró cultura. La cultura del cotó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
civilització
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. cultura, s'aplica més aviat considerant les coses de l'esperit Ant. Incivilització. Estat de natura. Estat salvatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
renaixement
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 renaixença Cp. metempsicosi, palingenèsia, resurrecció, reencarnació 2 (Parlant d'una cultura, d'una llengua, etc.) ressorgiment refloriment rebrotada Cp. renovellament, redreçament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
mentalitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
manera de pensar esperit cultura intel·ligència(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
simulador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hipòcrita, fals. fingidor beguí, simulador de pietat. cursi, el qui simula cultura i en manca visiblement. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
culte 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. Que té cultura. instruït erudit docte savi refinat(en els costums, en les maneres) il·lustrat Ant. Inculte. Indocte. Ignorant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
estrangerisme
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cp. esnobisme 2 Mot manllevat a una llengua estrangera. barbarisme. manlleu xenisme, estrangerisme referit a una realitat d'una altra cultura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
saviesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sapiència(lit.) erudició ciència cultura saber(m.) 2 Capteniment assenyat en la vida. seny filosofia. S'ho va prendre amb filosofia. Ant. Insipiència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
néixer [o nàixer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixero sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar(una planta) sortir(una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixero renàixer(un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el [...]
1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixer o sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar (una planta) sortir (una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixer o renàixer (un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el seu origen arrencar. Aquestes idees arrenquen d'un mite cristià. prendre naixement originar-se sorgir formar-se 3 Fer néixer: → causar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 venir al món
obrir els ulls a la llum
sobrenéixer o sobrenàixer, néixer després de la mort del pare.
germinar (una planta)
sortir (una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.)
renéixer o renàixer (un sentiment, una cultura, una llengua, etc.)
2 Fig. Començar a ésser.
tenir el seu origen
arrencar. Aquestes idees arrenquen d'un mite cristià.
prendre naixement
originar-se
sorgir
formar-se
3 Fer néixer: → causar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana